Trauma acústic i pèrdua auditiva en cetacis

Recentment, s'han manifestat una sèrie de problemas directament associats amb fonts sonores d'origen humà, com l'increment de la mortalitat de cetacis per col·lisions amb vaixells o el varament en massa de balenes després de maniobres militars. Malgrat no hi hagin encara dades concloents sobre la implicació que la contaminació acústica de mitjana i baixa freqüència té en la desorientació i mort d'aquests animals, és àmpliament acceptat que els efectes negatius del soroll repercuteixen de manera irreversible en la seva capacitat auditiva. Existeix doncs una necessitat urgent de definir i quantificar la potència afegida i la variabilitat espacial i temporal de la contaminació acústica a partir de diferents fonts i identificar els canvis i efectes resultants a curt, mig i llarg plaç en els organismes marins. Donat que la majoria dels cetacis utilitzen i processen la informació acústica per orientar-se i alimentar-se, l'anàlisi de les lesions derivades del soroll antropogènic i trobades en les estructures internes de l'oïda, en correlació amb dades patològiques generals, podria ser una forma de valorar el nivell de relació entre fonts acústiques conegudes i la presència de trauma acústic per controlar la futura introducció de soroll al mar.

El LAB analitza de manera rutinària les estructures internes de l'oïda dels cetacis varats, concep i millora contínuament mètodes de recerca. Les mostres són analitzades i processades per estudis histopatològics, microbiològics, toxicològics i parasitològics, així com també pel tractament per microscopia electrònica i imatges (CT scans i MRI).

Els resultats d'aquesta investigació, a més de permetre la detecció de lesions induïdes per fonts acústiques, estan modelitzats i integrats en les simulacions del LAB amb l'objectiu de determinar els mecanismes de producció, propagació i recepció del so i els efectes patològics del soroll d'origen antropogènic en aquests processos.